Què fem amb les colònies

Aquestes últimes setmanes hem assistit a l'anunci, fet per moltes escoles i instituts de Catalunya, que enguany deixaran de fer sortides i colònies escolars com a conseqüència d'una sèrie de mesures empreses pel Departament d'Educació, entre les quals la supressió de la jornada intensiva que molts centres feien al juny.

Tothom és ben lliure d'utilitzar aquelles accions de pressió que cregui que defensaran millor els seus interessos. Ara bé, també és lícit preguntar-se sobre les conseqüències d'aquesta decisió. Algunes ja les estem veient: un percentatge molt elevat d'anul·lacions de les reserves a les cases de colònies, camps d'aprenentatge, museus, activitats artístiques, etc. Per tant, una repercussió molt gran en el sector del lleure que a Catalunya mou un contingent de persones i de recursos força important. En temps de crisi no sembla que un perjudici d'aquest abast sigui el que més ens convé, tot i que segurament el ressò d'aquest perjudici constitueix el principal objectiu de la protesta. En qualsevol cas, la repercussió més directa és sobre els alumnes. Si els centres han afegit com a part del seu projecte educatiu l'opció de fer determinades sortides durant el curs, i colònies, és perquè la comunitat escolar ha considerat que aquestes activitats tenen un valor i un benefici educatiu propis i significatius.

Doncs bé, si aquestes activitats constitueixen un element inqüestionable de qualitat pedagògica d'un centre, com és que hom les deixa en suspens quan s'enfada per una sèrie de mesures que no el satisfan? Perjudicant el projecte educatiu dels nois i noies difícilment els docents podran aconseguir la complicitat o la simpatia envers les seves reivindicacions. Es podria discutir sobre la conveniència o no de mantenir la jornada partida al juny, sobretot si ens creiem el valor de l'autonomia de centres. També podem entendre el malestar acumulat per bona part del professorat que considera que no se l'ha tingut en compte en tot un seguit de decisions que afecten la seva feina en el dia a dia. Però les raons que acompanyen aquest malestar perden legitimitat en el moment que s'associen a una negativa que deixa sense resposta unes activitats d'alt valor educatiu.

Una altra discussió seria si els actuals mestres i professors han d'exercir d'educadors de lleure durant les colònies o han de fer de vigilants diürns durant les sortides i diürns i nocturns durant les colònies. ¿Actualment és realista exigir aquestes funcions com a part del bagatge competencial de la professió docent? Tots sabem que el valor afegit de les colònies i les sortides només s'assoleix si el mestre que acompanya els nois i noies té un paper molt actiu i convençut, s'hi implica i en treu les conseqüències tutorials i didàctiques de l'experiència viscuda pels infants i amb els infants. Si no és així, si el docent hi va només com a acompanyant, és millor que sigui substituït per algú altre, per exemple per un professional del lleure. Ara bé, els centres on els professors assumeixin aquest paper més actiu, i no només amb un rol d'acompanyant, disposaran de ben segur d'un prestigi afegit.

Aprofitar la setmana festiva de febrer o març per fer les colònies podria ser una solució en molts centres on aquestes es plantegin com quelcom complementari i no pas com una ocasió educativa intensa i singular per reforçar els lligams del alumnes i dels seus mestres. En el primer cas no es requeririen els professors a les colònies; en el segon hi serien la peça fonamental. Qüestió d'opcions, doncs. Els docents poden decidir quin paper volen donar a la seva vinculació amb les colònies i sortides. Però, els pares i mares seran lliures d'optar? El problema és que aquells que menys possibilitats tenen d'escollir centre són també els que menys possibilitats tindran que els seus fills gaudeixin d'unes colònies amb la plena implicació dels seus mestres. I en aquest sentit l'equitat del nostre sistema educatiu se'n ressentirà.