Camarada Boada

La foto de Joan Boada passejant per Girona, dimecres passat a la tarda, mentre subjecta la pancarta que encapçala la manifestació vaguista fou, sens dubte, una de les imatges del dia. En importància només fou superada per les instantànies dels disturbis que es produïen, a la mateixa hora, al centre de Barcelona. Un fet i l'altre es produïren en llocs separats per un centenar de quilòmetres i diferenciats per l'anècdota que en la primera hi havia el militant Boada al costat dels seus camarades i en les segones s'evidenciava que el secretari general d'Interior Boada no era al seu lloc de govern. Una anècdota (una anècdota?) que demostra, una vegada més, que en aquest país molts polítics haurien de fer un curs intens de tècniques de gestió abans d'ocupar un càrrec de responsabilitat de govern. He mantingut en altres ocasions, i ara m'hi reafirmo, que quan es constituí el segon tripartit els ecosocialistes caigueren en un parany en acceptar la conselleria d'Interior, quan la seva dinàmica els allunyava d'alguns comportaments ineludibles des d'aquesta responsabilitat. Desgraciadament, la història m'ha donat la raó i les responsabilitats a Interior han estat un turment per als xicots d'Iniciativa, perduts en l'equilibri del doble joc de ser govern i fer oposició, una gestió que no ha convençut ningú.

En període preelectoral, Joan Boada va valorar la rendibilitat d'una bona foto al seu districte electoral, Girona, juntament amb els companys que poden donar-li vots, i emprengué ràpidament el viatge cap al Pont de Pedra. Quin error! Els camarades tampoc no són gaires i els que pensen votar gairebé tenen la papereta dins el sobre, mentre que els disturbis de Barcelona pesaran molt en el sac dels despropòsits d'una conselleria que, sent generosos, cal qualificar de desafortunada. Encara, Boada es reafirma en la seva actitud i Saura avala el comportament del seu segon; talment, l'un i l'altre donen la imatge que els donaren un uniforme que els va gran. Amb el ruixat que cau, res no justifica l'absentisme del camarada Boada, número dos d'Interior i teòric màxim suport d'un Joan Saura assetjat per l'antisistema.