Zapatero no pot rectificar la reforma

El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha reaccionat finalment a la vaga de dimecres passat. I no ha donat cap sorpresa. La reforma laboral es mantindrà tal com la va aprovar el Congrés. La resposta no ha satisfet els sindicats, però això forma part de la litúrgia acostumada. Diguin el que diguin els sindicats i el govern espanyol, ara arriba l'hora de negociar el reglament.

Però el marge de maniobra del govern espanyol és molt limitat, per no dir inexistent. La pressió internacional perquè mantingui la reforma és molt forta. Fer marxa enrere, més enllà dels matisos introduïts al reglament, seria un signe de debilitat i un senyal d'incapacitat per aplicar altres mesures necessàries per contenir la despesa pública. Els mercats internacionals, als quals l'Estat espanyol ha d'acudir per finançar-se, castigarien aquesta debilitat exigint uns tipus d'interès més elevats. En conseqüència, les polítiques de cohesió tindrien un cost prohibitiu i hi hauria risc de fractura social.

Però és que encara que ara fóssim en una etapa de prosperitat, la reforma laboral seria igualment necessària. A l'Estat espanyol, l'atur creix més vigorosament que a la resta d'Europa. Aquest fenomen, que es va repetint cíclicament, revela que hi ha algun defecte greu en l'estructura laboral. I no és només, com es creu, el cost d'acomiadar els treballadors, sinó que durant dècades s'ha apostat per la mà d'obra intensiva com a sistema per augmentar la productivitat. S'ha preferit invertir en els sectors que prometien guanys ràpids que no pas reinvertir els beneficis en la formació dels mateixos treballadors, per fer-los més productius i eficients. És clar que aconseguir aquest objectiu no és cosa d'una setmana o dues, sinó que requereix una acció d'Estat que comenci pel segment educatiu. A la vista de la retallada aplicada als pressupostos del 2011, aquesta via es posterga un any més.