Ajustos necessaris i insuficients

Els pressupostos generals de l'Estat per al 2010 són els més austers dels últims 30 anys. Ho són a la força, perquè l'Estat només té dues vies per aconseguir recursos: els impostos i l'endeutament, i totes dues tenen un marge de maniobra molt limitat. Si hi ha menys ingressos també s'ha de gastar menys.Tot i les grans proclames del govern Zapatero que s'imposaria un impost als més rics, al final tot s'ha reduït a apujar l'IRPF als assalariats que més cobren, en una indicació del que pot passar d'aquí a un any si no s'aconsegueix equilibrar els comptes. La via del deute tampoc es pot explotar, ja que una part força important del pressupost (el 18 per cent) es dedica a pagar-ne els interessos.

Els pressupostos per a l'any que ve són, sobretot, una radiografia de la situació de l'Estat espanyol i de les seves prioritats. La inversió no n'és una, perquè decau en un 38 per cent. És preocupant que el capítol dedicat a R+D disminueixi en un 30 per cent i que el d'Educació ho faci en un 8 per cent. També és preocupant que el govern espanyol s'hagi resignat a donar el 2011 com un any perdut per a la creació de llocs de treball. Segurament es donarà per satisfet si la taxa de desocupació no continua pujant. Les empreses comencen a tenir beneficis i les economies dels països veïns estan activant-se. Potser el mercat laboral es refarà, a poc a poc, a partir del 2012.

No es pot dir que aquests siguin els pressupostos més adequats per sortir de la crisi. Són una cura d'austeritat per compensar la festa esbojarrada dels anys anteriors, però per sortir de la crisi calen altres polítiques que impliquin un aprimament de l'Estat, no una marxa enrere en la descentralització, com van repetint les veus jacobines. També cal una despesa més eficient aplicada a activitats productives, no a la creació subsidiada de llocs de treball. I per descomptat, seria millor que l'economia sostenible se l'emportés el vent de la història.