Barcelona, capital antisistema?

L'oposició municipal atribueix els aldarulls del 29-S al fet que Barcelona s'ha transformat en una mena de parc temàtic de la violència antisistema. I el govern assegura que Barcelona no ha conreat mai cap vocació contestatària. Però si es viatja per Europa és constatable que a totes les ciutats existeixen nuclis d'ideologies contràries a l'ordre establert. He conegut un Berlín amb grans parts de la ciutat ocupades i amb manifestacions salvatges anomenades El dia del caos, i tot això en el cor de la metòdica i ordenada alemanya. Per no parlar dels potents moviments alternatius a Colònia (Suïssa), a Bolonya i altres ciutats italianes, o a l'Amsterdam del tot és possible. I Barcelona? És clar que ha conreat la simpatia pel que s'anomena moviments socials. No cal amagar-ho. Com en tota gran ciutat, la idea de rebel·lia de determinats col·lectius contra la creixent pobresa, l'especulació salvatge o un 20% d'aturats agrada d'entrada a una gran part de la ciutadania. Es veu amb simpatia... fins que la lluita teòrica es converteix en pràctica violenta. Lògicament! Ara: això passa igual a Barcelona que a Oslo.