Emprenyats, confusos o decidits a canviar?
La diferència entre els catalans que es manifesten partidaris d'un estat independent i els electors catalans que anuncien que votaran pels partits i plataformes independentistes en les properes eleccions és cada dia més vistosa. Fins a tal punt, que semblem un país atacat per una mena d'esquizofrènia política aguda. Diuen les enquestes oficials que els partidaris de fer via pel nostre compte arriben a un 24%, i cada setmana surt un sondeig que augura perspectives més brillants a una hipotètica consulta; mentrestant, l'oferta independentista està, en vot decidit, per sota del vot en blanc. Potser som davant d'un canvi profund i significatiu en el mapa polític i emocional dels catalans que encara no troba identificació en un lideratge, potser vivim simplement un moment soufflé del sobiranisme.
Si l'equació política de la societat catalana ha canviat o està canviant, certs partits haurien d'encarar una modificació de les seves receptes tradicionals, malgrat que les fórmules aplicades hagin funcionat correctament durant trenta anys. Però podria ser que tot plegat no fos altra cosa que l'explosió demoscòpica del català emprenyat (dolgut amb una Espanya gasiva, decebut amb uns governants derrotats per la crisi i amb els polítics per no haver derrotat la corrupció, esgotats d'un pacte massa sorollós), que de moment s'expressaria en format sobiranista. Aleshores, aquesta hipòtesi, interpretada a la llum de l'axioma que assegura que un elector és un individu d'opinió volàtil i conviccions profundes, donaria esperança a qui veu gegants de cavalleries on altres veuen els molins d'un nou paradigma.
Serà soufflé, confusió o moviment estructural, però dues de les interpretacions apropen perillosament a l'abisme electoral, encara que cap sigui radicalment falsa. La realitat social és enrevessada, però la comunicació política no admet ni els matisos ni les precaucions dels documents sociològics. Els missatges electorals parlen l' idioma dels sentiments, convoquen il·lusions i pors, aporten raons simples per justificar projectes complexos. Aquesta simplicitat obligada multiplica per mil l'efecte d'un error de càlcul sobre les raons autèntiques del que diuen les enquestes. Potser per això, alguns es voldrien estalviar la campanya.
