Limits tècnics, criteris polítics

El pla de descontaminació atmosfèrica de l'àrea de Barcelona aprovat pel govern l'any 2007 i que incorporava una setantena de mesures, entre les quals la limitació de 80 quilòmetres per hora als principals accessos de Barcelona, ha tingut un efecte molt menor si tenim en compte les expectatives de què es partia. L'objectiu del ple era reduir els índexs de contaminació fins a situar-se per sota dels límits establerts per la Unió Europea, però ara per ara continuem lluny d'aconseguir aquesta fita. Això vol dir que el pla estava mal elaborat? Que estava condemnat al fracàs? Les raons d'aquest fracàs no s'han de buscar en el pla en si i les mesures proposades, sinó en la seva aplicació real. El pla era indiscutible des del punt de vista teòric, però qüestionable des del punt de vista pràctic.

El govern va afanyar-se a aplicar una de les mesures que han aixecat més crítiques, com és la limitació dels 80 quilòmetres per hora i la velocitat variable, però no ha anat gaire més enllà. L'aplicació de la resta de mesures ha estat molt parcial i els mateixos tècnics reconeixen que la limitació de la velocitat del trànsit no era la clau de l'èxit, sinó una mesura més d'un paquet que la mateixa crisi econòmica ha obligat a aparcar. Cap responsable del govern no ha sortit fins avui admetent i justificant aquest fracàs, mentre que el Servei Català de Trànsit ha intentat consolidar la limitació a 80 no ja en funció dels índexs de contaminació, sinó de l'accidentalitat.

Tots els partits, incloent-hi ICV, ja no parlen d'aquest paquet de mesures, sinó que han situat el debat en la limitació a 80, que és la que ha aixecat més crítiques i oposició no només en l'àmbit pròpiament polític, sinó en l'àmbit social. Ara per ara, els resultats de la mesura no justifiquen que s'apliqui d'una manera tan estricta, i més mentre no es posin en funcionament la resta de mesures absolutament necessàries perquè baixi la contaminació.