Les trampes del governador del Banc d'Espanya

El governador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, ha tornat a jugar a fer de ministre d'Economia, ara per retreure a les autonomies i als ajuntaments que, segons ell, dificulten la reducció del dèficit públic. El màxim responsable de l'organisme regulador del sector financer ja ens té acostumats a pontificar de tot menys del que realment li pertoca, és a dir, de la situació delicada de bancs i caixes. Mentre criticava el marc laboral i clamava sobre la necessitat de reformar-lo per flexibilitzar l'acomiadament, per exemple, Caja Castilla la Mancha feia aigües i, al final, va ser necessària rescatar-la amb una milionària intervenció pública, és a dir, justament amb allò que un governador eficaç hauria de saber evitar. Però Fernández Ordóñez dirigeix la seves crítiques portes enfora i, a més a més, fent trampes.

El model autonòmic que tanta tírria fa al governador va ser dissenyat per l'Estat i, si es tracta de reestructurar-lo, com sembla que es desprèn de les seves declaracions, podrien començar desmuntant les autonomies que van crear artificialment durant el “café para todos” de la Transició. D'aquesta manera s'aprimaria de manera significativa el mapa actual, format per disset autonomies, de les quals només n'haurien de quedar Catalunya i Euskadi, que ja tenien autonomia en l'època de la República; Andalusia i Galícia, que tenien projecte d'estatut en marxa quan va esclatar la Guerra Civil, i Navarra, que gaudeix del règim foral. Però, evidentment, les reflexions de Fernández Ordóñez no apunten pas cap a aquesta direcció sinó cap a una altra que ja coneixem prou: la que fa temps enlluerna els sectors espanyolistes més rancis, que voldrien tallar les ales als progressos sobiranistes i recular fins als períodes preestatutaris per reforçar el centralisme i anul·lar els fets diferencials.

El governador del Banc d'Espanya tampoc l'encerta des del punt de vista estrictament econòmic, perquè si fem números veurem que l'autonomia amb un dèficit menor és Euskadi, l'única que, a més de tenir traspassades les despeses de determinades competències, té traspassats també els ingressos. D'altra banda, si les autonomies es volen endeutar més del compte han de demanar permís al govern estatal, que a més es queda un 2% de les assignacions en previsió d'algun incompliment. Tot això, afegit a la falta d'un model just de finançament, configuren una situació que Fernández Ordóñez emmascara amb unes declaracions que fa fora de lloc i, encara pitjor, fora de la realitat.