i ara què, urbanita?
L'amor o la misèria salten per la finestra
Potser és
el moment d'aprofitat la crisi per afavorir la independència
Un dels meus amics ha decidit treure la moto del pàrquing perquè li havien robat peces dues vegades. A la tercera, es va trobar la cadena foradada, un intent de pont i va haver-la d'empènyer dues plantes a pols. Al carrer, la moto ha viscut altres experiències meravelloses: ha perdut un dels retrovisors i fa un parell de dies es va trobar el supervivent enfocant cap al cel i ple d'uns polvets blancs sospitosament semblants a la cocaïna. Potser era una aspirina camuflada d'un sofert seguidor dels discursos autobiogràfics del nostre president, de les ganyotes televisives de Toni Soler o de les elucubracions de Najat el Hachmi. La crueltat, amics, no té límits.
La moto és una representació d'un dels moments més delicats de la història recent del país. Alguns dels nostres prohoms diuen ara que abans hem de superar la crisi que iniciar el procés per la independència, però potser podríem aprofitar la crisi per afavorir-la. ¿No és la crisi severa també producte d'una relació desequilibrada amb l'Estat? El globus s'ha inflat, és a punt d'esclatar i els responsables mostren una delirant manca de capacitat de reacció. D'altra banda, els economistes es mostren en tota la seva plenitud. Quan els escoltes, el seu discurs no difereix gaire dels que fan els bruixots, sanadors i altres espècies especulatives, amb més pedigrí als mitjans que els cuiners, gastrònoms, sexòlegs i belenestebans recautxutades.
Intento que la crisi no m'afecti la moral ni el sentit de l'humor. És difícil. Per contrarestar efectes nocius escolto reiteradament Cuando la pobreza entra por la puerta, el amor salta por la ventana, una vella cançó d'El Último de la Fila, que, en aquests temps amontillats, sona com un himne. Camino pel barri i en cada contenidor d'escombraries hi veig algú buscant. Ja no cal anar-se'n a les Filipines o l'Índia per trobar pobres de solemnitat: només cal obrir la finestra o fer un tomb per la ciutat. Mentrestant, alguns es recreen en la seva joventut leninista. On deu ser el paracaigudes?
