Una dolça Catalunya per exportar

El Barça i els capdavanters en diverses modalitats de motorisme són rellevants avui en la projecció mundial de Catalunya. És el que s'anomena “diplomàcia pública”: la que potencia la imatge del país en activitats on excel·lim, per tal d'atreure l'atenció internacional.

Els esportistes acompleixen aquesta funció. No són pas els únics. De fa anys tenim prestigi cultural a fora gràcies a l'arquitectura i l'art, amb Gaudí, Miró, Dalí. Ara s'afegeixen a la plantilla “diplomàtica” professionals reeixits de la cuina o la xocolateria. Són els casos de Ferran Adrià i d'Oriol Balaguer. “L'Oriol té botigues a Tòquio i altres llocs del món”, em comentaren en l'acte de presentació a Barcelona del Maltitol SweetPearl, un glúcid amb un 40% menys de calories que el sucre, tot i que accentua el sabor de llaminadures com la xocolata.

Balaguer ens preparà allí unes postres que duien aquest ingredient. “L'expansió del negoci m'ocupa molt de temps, però no deixo mai l'obrador”, em confessà. Des del restaurant on parlàvem vèiem el port. Algú advertí que durant segles desembarcaven allí el cacau, base d'una ingesta que era àcida i terrosa fins que, en posar-hi sucre, esdevingué un aliment llaminer.

Hi ha una tradició xocolatera catalana. Al segle XVIII la xocolata amenitzava les vetllades aristocràtiques, de la mateixa manera que ho feia el te a l'Anglaterra victoriana. L'expansió social de la xocolata significà, al segle XX, un avenç en la democratització dels plaers del paladar. El poema Pa amb xocolata de Martí Pol és representatiu de la generalització d'un model de berenar arrelat en l'imaginari emotiu de moltes generacions.

Una experta en cultura xocolatera, Maria Antònia Martí, diu que Catalunya és una potència en l'art d'elaborar mones de Pasqua amb xocolata. Una d'elles, obrada pel pastisser Josep Balcells, omplí la portada del National Geographic el novembre de 1984. Els Blanxart i els Sàbat també contribuïren a aquesta solvència exterior.

Satisfà que ens coneguin com una nació dolça. La dolçor, però, no ens ha de frenar el coratge i la fermesa en temps d'adversitats.