Panorama ombrívol en les pensions

Un centenar d'economistes ha publicat un manifest en el qual avisen que l'actual sistema de pensions farà fallida l'any 2025 en el millor dels casos, tot i que la crisi ja es podria declarar el 2015. Per si amb això no n'hi hagués prou, la proposta del govern espanyol de postergar l'edat límit de jubilació als 67 anys només serviria per conjurar els problemes durant quatre anys. Aquest panorama ombrívol s'explica per la piràmide d'edat. Cada vegada hi ha més jubilats i pensionistes i menys treballadors en actiu. La solució? Calcular la pensió sobre tota la vida laboral i augmentar els anys de cotització necessaris per tenir-hi dret. És a dir, abaixar el volum global de les pensions.

Les previsions no es poden despatxar com l'ocurrència d'un grup d'economistes, perquè són el resultat d'una aritmètica bàsica. Cal preocupar-se per un problema que es pot declarar amb més o menys cruesa en els pròxims anys, però és discutible que la millor manera de fer-ho sigui l'alarmisme. En demografia es poden fer moltes previsions, però també s'ha de tenir en compte que tots els escenaris poden patir girs inesperats.

Una altra qüestió és si analitzem el repartiment territorial de les pensions, ara que està d'actualitat el debat sobre la caixa única de la Seguretat Social. Segons les dades del 2008, el saldo en pensions de Catalunya és positiu en més de 1.400 milions d'euros, mentre que el d'Astúries, per posar un exemple extrem, és negatiu en gairebé 9.000 milions. També tenen saldos negatius Galícia, les dues Castelles, Extremadura i Andalusia. Això què vol dir? Que després de l'espoli fiscal que pateix Catalunya any rere any i que el ribotat Estatut només pal·lia en part, el sistema de pensions espanyol no ha entrat ja en fallida gràcies a les aportacions de Catalunya i de Madrid. És legítim preguntar-se si, en aquestes circumstàncies, els jubilats catalans encara han de fer algun esforç suplementari.