Llibertat vigilada

Una de les obsessions del PP i milícies annexes és la reivindicació de la “llibertat lingüística”. Concretada en l'àmbit educatiu, els pares trien l'idioma en què els seus fills han de rebre l'ensenyament. Vist des de fora, l'exigència té un sentit raonablement liberal. Vist des de dins, és un parany. Aquests senyors, en realitat, només defensen el predomini del castellà. D'acord amb la seva argumentació, el sistema ideal és el de línies de lliure opció; és a dir, el que aplica el govern valencià. Allà els pares poden triar llengua vehicular. Com els populars reivindiquen aquí. Però feta la llei, perpetrada la trampa. La Generalitat denega totes les peticions que li arriben, dins la llei, per crear més línies en català. I a més, ara ha proposat un nou sistema: el 33-33-33. És a dir, un terç de les classes en castellà, un altre en català i un darrer en anglès. Tothom sap que això és una argúcia per liquidar les línies valencianes i reservar el català per a les maries. Llibertat? Només quan els convé,
a aquests llibertins.