Contra les festes pont

Hi ha pocs plaers comparables a percebre com la pluja cau sobre la teulada i saber que no t'has d'aixecar, que pots fer mitja volta i tornar-te a submergir en els somnis o recrear-te en pensaments que s'esvairan en el subconscient. Ahir vaig gaudir d'aquestes sensacions amb un sentiment agredolç perquè tenia al cap escriure aquesta columna contra les festes entre setmana, i més quan es tracta de commemoracions tan discutibles com la de la hispanitat, festa de les forces armades. Com ho és celebrar la Constitució, que era un mal menor el 1978 i que avui ens cargola, o com ho és una festa estrictament religiosa com ara la Immaculada, en temps de descreguts. Sí, la resposta sobre la dotzena de festes que tenim entre setmana és la discutible tradició que ens aclapara segons ens convingui, però llevat de l'1 de maig i de l'11 de setembre, les festes tenen el rerefons religiós, encara que sigui d'origen pagà com en el cas de la nit de Sant Joan. A la llista hi hem d'afegir les dues festes locals, la festa gremial, els tres dies de lliure disposició (a més de les vacances d'estiu, de Nadal, de la nova setmana blanca i de la Setmana Santa) que hi ha en l'ensenyament amb tot el que comporta que els més joves de la casa no tinguin col·legi; ah! i els ponts que s'agafen uns i altres. Fa uns anys celebràvem Sant Josep o Corpus, i ara sembla que ningú ja no se'n recordi. La meva proposta és molt senzilla, i fins i tot alguns polítics agosarats la defensen: concentrem les festes a divendres i/o dilluns, i declarem festa la setmana de Nadal a Cap d'Any perquè consumim fins a l'extenuació, i any nou vida nova. El temps de vaques grasses s'ha acabat i s'ha de racionalitzar el calendari festiu i laboral, sabent que no hi ha mal que duri cent anys, ni cos que el pugui resistir.