Immigrant

Amb el permís de vostès els explicaré la història d'un home nascut molts quilòmetres enllà. Va arribar de jove a Barcelona, enlluernat per les històries que li explicaven els que hi havien arribat abans. Al poble era difícil guanyar-se la vida i, cosa que era pitjor, no hi havia cap perspectiva que les coses haguessin de millorar. A Barcelona, va voler creure, tindria una oportunitat de prosperar. S'hi construïa molt. Grans edificis, habitatges i carreteres. Necessitaven treballadors.

Quan va arribar a Barcelona la policia el va detenir. Com que no tenia contracte de treball el van fer pujar en un tren, a l'estació de França, i el van enviar de retorn cap al seu poble. Però la vigilància no devia ser gaire bona, perquè quan el tren s'havia allunyat uns quilòmetres de l'estació va poder saltar. Va tornar cap a Barcelona i aquest cop va tenir més sort. No el van enxampar. Va treballar de manobre i amb els estalvis va aconseguir obrir una fruiteria, l'establiment que es va convertir en el negoci familiar, gràcies al qual va poder donar una vida digna als seus fills. Hauria continuat fent de paleta, però un dia va caure de la bastida i va decidir no enfilar-se mai més.

Aquest home provenia d'un poble de Conca i s'anomenava Pedro. ¿Qui li havia de dir que algun dia, un dels seus néts, plenament integrat en la terra on havia vingut a provar sort, es guanyaria la vida escrivint en català?

Ara n'hi ha que per uns vots trencaran la convivència entre els catalans d'ara i els que ho seran aviat. Estic ansiós per llegir els seus arguments. El meu avi també ho estaria.