Setanta anys de l'afusellament de Lluís Companys

Setanta anys després de l'afusellament del president de la Generalitat Lluís Companys a conseqüència d'un judici sumaríssim que no reunia cap garantia, el mateix Estat que no accepta anul·lar el procés i demanar perdó als catalans és el que no entén o no vol entendre per què creix la desafecció entre els pobles que ens veiem obligats a formar-ne part. Setanta anys després no ens maten, però sí que miren de matar no només les nostres aspiracions sobiranistes, sinó qualsevol possibilitat de buscar un encaix viable que pugui satisfer les dues parts. Avui fa setanta anys que el president Companys es va negar a embenar-se els ulls davant de l'escamot d'afusellament i, igual que ell, els catalans tampoc hem d'acceptar que cap més bena ens amagui la realitat: el llastimós camí que ha conduït a la retallada de l'Estatut és un camí sense retorn, que hem fet seguint estrictament les regles del joc democràtic d'aquest Estat que no ens escolta però que tampoc ens pot ignorar. Malgrat el menyspreu reiterat cap a les identitats nacionals basca i catalana, els espanyols ens necessiten, ho veiem cada vegada que cal aprovar els pressupostos generals o formar majories que permetin governar. Per això durant anys l'única força que hem tingut és fer valer aquesta necessitat.

La memòria del president Companys tornarà a ser honorada avui com ho va ser el 18 de setembre passat en un acte celebrat davant de l'antiga seu de la Dirección General de Seguridad, on va ser retingut i torturat, avui seu de la Comunitat de Madrid. La negativa de la presidenta Esperanza Aguirre a deixar que l'acte es fes a l'interior de la seu va ser aleshores una altra prova de fins on arriba realment la sensibilitat dels hereus del franquisme envers les preocupacions dels catalans. Un comportament que queda ridiculitzat només de comparar-lo amb el que han tingut els governs francès i alemany, que sí que han reconegut la seva responsabilitat en l'assassinat del president català i han demanat oficiament disculpes.

Desgraciadament, l'únic que podem esperar és que els aniversaris de l'afusellament del president Companys coincideixin amb un altre atac contra Catalunya. Ara li ha tocat a la llei del cinema, contra la qual el Partit Popular pensa presentar recurs al Tribunal Constitucional per convertir-lo en un altre front electoralista. Una llei catalana, aprovada per un Parlament català, per corregir l'anomalia palesa a les sales de projecció catalanes, és a dir, la falta d'ofertes cinematogràfiques en la llengua pròpia d'aquest país. Trenta anys després de recuperar la democràcia, és la dignitat el que no ens deixen recuperar.