1 - La reinvenció
Fa uns dies, al diari El País el catedràtic de la UB Antón Costas hi publicava un article de títol llaminer, Las reinvenciones de la ciudad, que són aquelles en què la ciutat de Barcelona ha reemergit al llarg de la història. Apaivagades les esplendors medievals, les grisors duraren segles i no va ser fins al XIX quan vingué la “gran transformadora”, la industrialització, que canvià de soca-rel els modes, les maneres i els mitjans de la ciutat: Barcelona es reinventà en ciutat manufacturera “descobridora de sí mateixa”. A força de reinventar-se i construir-se, la ciutat es monumentalitzà, i en cada “reinvenció” enriquia el seu atractiu. Així, el 1992, la ciutat “maragalliana” generà la colonització turístico-immigratòria. El “model Barcelona” és un èxit amb un risc denunciat: el de triar entre un gregarisme espès i espesseïdor o reinventar-se un cop més, ara en ciutat clúster per a la indústria del coneixement. En un article anterior, Elogio de la metamorfosis, d'Edgar Morin, l'autor deia que “si un sistema és incapaç de resoldre els seus problemes vitals per sí mateix, es degrada, es desintegra, si no és que està en condicions d'originar un metasistema, i llavors es metamorfosa”. Hi ha un parentiu entre la “reinvenció” de Costas i la “metamorfosi” de Morin. Sento recança de deixar la cosa a mig fer i proposo de fer un segon escrit que serà, si és, 2 - La metamorfosi.
