Trossos
Bascos
Ja és pega. En Josep Cuní ens preguntava ahir si els bascos són més hàbils negociadors polítics que els catalans. I l'audiència va dir que sí, per golejada. Després de passar anys embadalits amb el pit i collons dels bascos, contra la nostra tendència fenícia a negociar peixos al cove, ara resulta que fins i tot posats a fenicis ens semblen millors que nosaltres. O nosaltres pitjors que ells: quan negociem, perquè negociem. Quan ens plantem, perquè ens plantem.
Simpatia
De sempre tinc una enorme simpatia pel nacionalisme democràtic basc. Més que no pas enveja. Globalment, em sembla que el nacionalisme català ha aconseguit més coses. Sobretot, una societat menys polaritzada. Ens hem evitat una cosa tan terrible com la violència política. Tenim una societat més integradora, amb un sentiment de pertinença més estès i més compartit. Potser el que tenen els dóna més força per negociar. Però no sé si comptat i debatut els surt bé de preu.
Problema
Una clau en la diferència negociadora és que el nacionalisme espanyol està més preocupat per Catalunya que per Euskadi. A Euskadi creien tenir un problema d'ordre públic. A Catalunya, una visió alternativa de com s'ha de construir políticament la península. Un competidor. Per força econòmica i demogràfica, per mida. Amb tot el respecte: també per a ells, el partit de la màxima és el Barça-Madrid. Si empaten amb el Bilbao, o si hi perden, no passa gaire res.
