Opinió

PLAÇA MAJOR

Infants de la pàtria

Els francesos deuen la seva existència com a estat nació a la revolució. Ara els ‘enfants de la patrie' han tornat a prendre les armes. Unes armes del nostre temps, les protagonistes del sistema: els combustibles i els transports

El daltabaix que al veí país de França està organitzant la població, contra el projecte de llei de reforma de les pensions, no té res a veure amb les modestes manifestacions puntuals que els sindicats han aconseguit alçar al llarg de l'estat on som inserits: Més d'un miler de benzineres, estan sense estoc de combustible. Amb intel·ligència, els manifestants han utilitzat l'arma més contundent que en aquests temps es pot esgrimir: el blocatge de les refineries.

Sense combustible, les carreteres es col·lapsen pels cotxes aturats. Per si això fos poc, els camioners i els conductors del servei ferroviari s'han declarat en vaga. El transport, doncs, en sofreix les conseqüències i molts de trens no circulen. Concretament, els trens que van cap a Itàlia, Catalunya i Suïssa es planten a les vies mortes de les inexistents fronteres.

A més, els estudiants s'han afegit als vaguistes i França s'ha vist abocada a una nova vaga general.

I és que els francesos són gent acostumada a dur les protestes fins al límit. L'actual situació, generada quan el món occidental sembla haver arribat a un cul-de-sac, evoca el Maig del 68. També aleshores la crisi gairebé econòmica i conceptual del nostre món va llançar tot París als carrers.

Els francesos, no ho oblidem, deuen la seva existència com a estat nació a la revolució que els va unir de nord a sud i d'est a oest en un projecte comú. L'anomenada Revolució Francesa que va canviar el món.

Els enfants de la patrie han tornat a prendre les armes. Unes armes del nostre temps, les que són protagonistes del sistema: els combustibles i els transports.

Potser els haurem de dir gràcies. Gràcies pel seu coratge davant la barbaritat d'una situació que ens ha fet pagar a nosaltres les pèrdues del gran capital. Un gran capital que té ben guardades les monedes d'or en els paradisos, no pas terrenals, sinó fiscals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.