Desnonats

Cada vespre quan vaig a buscar el cotxe al pàrquing veig un home que capgira el seu vehicle, on es queda a dormir. Cada vespre quan arribo al carrer de casa hi ha un auto amb una persona a dins que hi fa nit, aparcat en un racó tranquil i poc sorollós. Com els cargols, aquestes persones porten la casa a l'esquena. Desconec tots els perquès i sóc prou pudorós per no preguntar-ho. A vegades és suficient una cara de derrota que ni la simpatia pot dissimular. Fa uns dies vaig veure que l'Associació d'Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances de Catalunya impulsa una iniciativa legislativa popular (ILP) per modificar la llei d'hipoteques i frenar els desnonaments per l'impagament d'hipoteques, i aconseguir una moratòria per satisfer el deute. Als Estats Units es va destapar la crisi econòmica a causa del comerç amb les hipoteques sense garanties, i des d'allà ara ens arriba notícia dels centenars de milers de desnonaments per impagament d'aquells crèdits. Segons dades recents, hi ha més de quatre milions de famílies que poden ser embargades aviat i aquest any ja n'han desnonat cap a un milió. A Catalunya les dades també són desastroses i igual de preocupants. En tres anys hi ha hagut més de 40.000 desnonaments, xifra que es podria duplicar en un no res. A més, a l'Estat espanyol hi ha una diferència substancial respecte a altres països europeus, i és que la hipoteca grava la propietat i la persona, de manera que qui no pagui, a més de perdre l'habitatge, ha de respondre amb el sou i els altres béns que pugui tenir. Si hi ha hagut impagament de la hipoteca, l'habitatge surt a subhasta, i en cas que no hi hagi comprador, l'entitat financera es queda la propietat al 50% del valor de la taxació, i la resta es manté com a deute de l'expropiat. Un negoci rodó.