Quaranta hectàrees a mà
D'aquí a una setmana la Devesa de Girona ja farà uns dies que estarà plena de gom a gom amb motiu de les Fires de Sant Narcís. Seran onze dies de festa. Gairebé els únics durant els quals la Devesa s'obre a la ciutat. O també es podria dir que la ciutat i els ciutadans descobreixen la Devesa. Perquè, no ens enganyem, la resta de l'any uns i altres hi viuen d'esquena. Es tracta d'un immens espai immensament desaprofitat que alguns volen protegir més, posar-lo encara més d'esquena a la ciutat. Costa de creure que la Devesa s'hagi de “reservar” per acollir les Fires a la tardor, les veles per estar a la fresca les nits d'estiu i el mercat setmanal. I encara costa més de creure que hi hagi qui encara ho trobi excessiu, que no ho vegi bé. Més d'una ciutat i de dues firmarien ara mateix per poder disposar d'un parc com aquest perquè les potencialitats han de ser immenses. Però de què serveix tenir-lo si sembla que hi hagi una capacitat endèmica per aprofitar-lo i acostar-lo als ciutadans? D'acord que els arbres s'han de conservar, d'acord que no s'hi pot fer qualsevol cosa, d'acord que potser les atraccions i els milers de persones que hi passen aquests dies hi causen un impacte. Però del que es tracta és de trobar d'una vegada un equilibri que permeti minimitzar els impactes i no desaprofitar les oportunitats que ofereixen quaranta hectàrees a tocar del centre de la ciutat.
