L'APUNT
El papa els visita
El papa vindrà el 7 de novembre a Barcelona i no tinc cap dubte que és un gran esdeveniment per a un gran nombre de ciutadans i ciutadanes seguidores de la confessió religiosa que representa Benet XVI, la Catòlica. Per la qual cosa em sembla lògic que s'organitzi un determinat acte que a més implica una obra arquitectònica emblemàtica com la Sagrada Família de Gaudí. Ara bé, això no treu que no es pugui criticar aquest líder religiós, com a qualsevol altre. Vingui a Barcelona o no. Sigui retransmès per una o mil cadenes de televisió. No entenc la irascibilitat amb què en determinats fòrums, socials i periodístics, es reben aquestes crítiques. El problema no són les religions en les quals podem trobar exponents d'aportacions positives a la societat. Tant des del punt de vista de determinats valors com d'algunes actuacions encomiables. El problema és el pes que una determinada religió pugui acabar tenint en el sistema polític. Com més pes té la religió en el poder polític menys garantits estan els drets civils en un país. Una equació contrastable per molt que també hi ha països amb règims totalitaris en què el pes de la religió és minso. En el cas del catolicisme no es tracta només del Vaticà, estat singular gens democràtic, sinó de països com Polònia on la influència de la jerarquia catòlica, per molt que lluités contra el totalitarisme soviètic, pesa ara, i molt, en les greus deficiències en el respecte dels drets civils que existeixen en el país de l'Est. Per exemple en la vulneració dels drets dels homosexuals o la falta de respecte al dret a la laïcitat. Un efecte que també trobem en el món islàmic en múltiples casos com en l'estat teocràtic de l'Iran; o en el del judaisme amb el cas d'Israel, en què com més pes ha anat adquirint la religió en l'Estat més s'ha afeblit el seu muscle democràtic. I això és una conseqüència que no només afecta el conflicte amb els palestins sinó els drets civils de molts israelians. Igual que estar en contra de l'ocupació xinesa del Tibet no vol dir estar a favor del sistema teocràtic medieval que representa històricament la figura del Dalai Lama. Al capdavant d'un país no hi ha d'haver mai cap líder religiós en qualitat de líder religiós. I la religió s'ha de respectar en allò individual però no pot condicionar la col·lectivitat. Per tant, la visita d'un líder religiós a Barcelona, sigui catòlic, musulmà o jueu no ha de ser cap problema. El problema és que existeixen persones arreu del món que pateixen l'aplicació intolerant de les religions amb el beneplàcit de la seva jerarquia. Per això com a demòcrates el que ens toca és tolerar que els conciutadans seguidors del catolicisme puguin gaudir de la visita del papa, mentre preservem el nostre país de la intolerància que aquest líder religiós, o qualsevol altre, intenten introduir en el nostre sistema politicosocial.