Pesar a Espanya

A Catalunya hi ha veus eternament partidàries del pacte amb Espanya. Ni que l'acord que demanen i reclamen impliqui quedar en evidència tres de cada quatre vegades. Aquests senyors, mestres de l'escola cortesana, en diuen, del mal negoci, “influir” o “pesar”. La gran divisa, doncs, és que Catalunya “pesi” o “influeixi” a Espanya. Després, sempre que arriba el moment de la retribució, els cortesans reben alguna petita compensació. En forma de càrrec a la metròpoli o a la colònia. Tots aquests senyors ara estan indignats. S'han enfadat amb el PSC perquè els socialistes catalans a Madrid no pinten res i en la darrera distribució de carteres n'han perdut una i la que han mantingut és més aviat dels altres. I s'han empipat amb Convergència perquè ha fet “el ridícul” permetent que el PNB s'hagi convertit en la frontissa decisòria de Zapatero. “Ja no pesem gens a Espanya!”, bramen, destarotats. Senyors de les balances: Catalunya no pesa mai prou i Espanya pesa massa. És un pes pesant. I si l'ajudem de debò i l'alleugerim una mica?