Com si res?
El resultat de la consulta sobre la independència de Catalunya a Tarragona mereix un comentari. S'hi ha passat per sobre, i crec que les persones que hi han treballat amb entusiasme no s'ho mereixen. La majoria és gent jove, i –no hi he parlat després– no m'estranyaria que tingués una forta decepció. Ells hi han fet el que han pogut i més, però no havien de ser ells sols el que duguessin endavant l'empresa, no tenien prou forces. Si hi hagués col·laborat tothom que hi havia de col·laborar, el resultat hauria estat un altre. Potser no bo, perquè Tarragona és una ciutat difícil, però millor. Ha interessat que aquesta empresa fracassés. Amb molta probabilitat, a un mes escàs de les eleccions al Parlament de Catalunya, quan els socialistes fan bandera de l'antiindependentisme i quan els convergents, sense desentendre-se'n del tot, per mantenir l'ambigüitat, estan interessats a mostrar que no convé convocar un referèndum, la sentència de la consulta tarragonina estava escrita.
Coneguts els resultats, des de l'organització es va lamentar que no s'haguessin pogut trencar les inèrcies que confirmen els pitjors tòpics sobre Tarragona i van afegir, amb una mostra d'optimisme que té regust de sarcasme, que haver celebrat la consulta en aquesta ciutat ja era un èxit. I pot ser que, sarcasme inclòs, tinguin tota la raó. Ja s'ho trobaran, els polítics.
