Tramuntana

Una de les coses que enyoro de l'Empordà és la tramuntana. Per moltes raons. Per la claredat i la netedat que aporta en tots els aspectes. Neteja l'esperit i renova l'aire. Pels cels blaus. D'un blau elèctric, de postal. Per la llum del sol, que ho omple tot. Perquè el seu brogit s'imposa per damunt de la resta de sons. Perquè és un plaer fer una llarga inspiració amb el vent a la cara. Perquè sempre m'ha encantat, en les nits que bufa fort, arraulir-me al llit i sentir-la xiular. I per què no, perquè sempre ens ha fet tornar una mica bojos a tots plegats. A Girona la tramuntana hi arriba en dies comptats. Com ahir, per exemple. A la nit la vam sentir com bandejava els arbres i al matí ja havia escombrat qualsevol rastre de núvols per deixar lluir un sol resplendent. I centenars de milers de fulles de plàtan ja són l'estora de fires a la Devesa. La benvinguda perfecta a Sant Narcís.