Cavall

La gran diferència entre els partits independentistes i els altres és que els primers són conseqüents amb la veritat. És objectivament veritat que existeix l'espoli fiscal, que Espanya és infederalitzable i que Catalunya només hi encaixa com a comunitat autònoma, que Madrid ens perjudica a tots nivells, etcètera. L'independentisme és l'única resposta conseqüent amb aquesta veritat inassumible per l'estructura política present. La resta són operacions per contenir i amagar aquesta realitat.

Mentre els independentistes érem quatre eixelebrats de comarques, quatre professors d'institut d'ERC i quatre peluts de Gràcia, desactivar aquesta veritat no era gaire difícil. A l'statu quo sociovergent, que sempre ha preferit que els catalans puguem continuar culpant Madrid dels nostres mals i que puguem continuar emprenyats (en aquest sentit el famós adjectiu de Juliana no és descriptiu sinó prescriptiu), li ha estat fàcil tolerar aquests grups més o menys radicals.

Per això, la transcendència històrica de la figura de Laporta és que per primera vegada un membre de la burgesia barcelonina lidera un projecte independentista. Si a nivell teòric aquest pas el va fer fa deu anys Xavier Rubert de Ventós al llibre Catalunya: de la identitat a la independència, Laporta ara és la plasmació política d'aquell gest.

A Laporta se li ha dit de tot: dèspota, megalòman, colèric, Berlusconi o, com en l'últim episodi execrable de Rosell i Freixa, corrupte. Però tots aquests insults no són sinó un intent de tergiversar l'autèntica significació històrica d'un personatge enèrgic disposat a fer el passage à l'acte, és a dir, disposat a perdre la seva prosperitat i tranquil·litat professionals per dedicar-se a la tasca gegantina de transformar l'estructura política de tot un país. Allò realment amenaçador de Laporta no és el seu caràcter arrauxat sinó tot el contrari: que és algú prou seriós, influent i decidit per fer allò que promet. Els insults que rep de tanta gent interessada i intimidada encara reforcen més la seva militància en nom de la veritat política de l'independentisme, perquè ja se sap que al cavall flastomat el pèl li lluu.