El pitjor comiat per a Joan Solà
La sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, és a dir, contra Catalunya, ha obert la veda a l'ofensiva centralitzadora en tots els fronts. El de la llengua n'és un. La suspensió judicial dels reglaments d'ús del català a l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Lleida provocarà una allau de recursos contra el català a l'administració. El PP planteja des de Madrid la revisió de l'Estat de les autonomies mentre a Catalunya atia el rebuig a l'immigrant i el boicot al català com a llengua preferent en l'àmbit públic. Amb només tres diputats al Parlament, Ciutadans ha guanyat la batalla, ha imposat el seu frame. El català s'imposa contra el castellà a cop de sanció, diuen. Aquesta és la idea central d'una Catalunya projectada a Intereconomía, terreny de combat electoral de l'espanyolisme que es disputaven fins ara Ciutadans i el PP, i ara també un PSC alarmat per les enquestes. On quedarà la llei del cinema si fins i tot se'n desmarquen els que la van aprovar encara que fos a contracor?
El cadàver del tripartit –certificat per un Montilla candidat que no digereix condicions independentistes d'ERC– descompon una obra de govern que en alguns àmbits havia assolit quotes d'avenç. Cinema, vegueries i català a les universitats, per exemple. Amb l'excusa de les sancions per no retolar en català, les pujades i baixades a La noria tiren per terra el relat d'un president que s'havia esforçat personalment amb la llengua de Fabra. Com que aquest relat no ven, ara toca retornar l'home d'Iznájar als seus orígens. Victòria de Ciutadans i el PP, alegria d'intel·lectuals taxidermistes i ofensa per als lluitadors incansables en defensa del català com ara Joan Solà, que ens acaba de deixar. La marxa anunciada dijous passat en aquestes mateixes pàgines del referent i patriota exemplar que ha estat Joan Solà es produeix en una setmana nefasta per a la nostra llengua. Atacs continuats des de la trinxera política amb coartada judicial que donen la raó a l'eminent lingüista. “El nostre estat no és nostre: és un estat contra nosaltres”, va afirmar el continuador d'homenots com Pompeu Fabra i Joan Coromines.
