Se'ns pixen a la cara

Un presumpte indigent es posa a pixar davant una oficina de la Caixa en el moment que passaven l'alcalde Hereu i la regidora Escarp, responsable del districte de Ciutat Vella: aquesta foto de Roser Vilallonga que publicava en portada La Vanguardia de dimecres és el retrat perfecte de l'ordre públic d'un país, així com la foto de la corona d'espines que li va fer Maragall a Carod a la capital d'Israel és el símbol de la incapacitat d'aquest mateix país per tenir una política exterior. Per què vam perdre tant de temps parlant de l'ordenança de civisme si es produeix una “infracció greu, sancionada amb multa de 750,01 a 1.500 €” (art. 44.2) en presència de la primera autoritat municipal i tothom fa veure que no se n'adona? Si el bisbe de Roma, vist el nivell de deixadesa a què hem arribat, no es replanteja la visita a Barcelona, els edils podrien aprofitar per demanar-li parer sobre la gravetat dels pecats d'omissió, que són els que es cometen quan es deixa de fer el que ha estat ordenat. Són molts anys de deixar que les coses passin negant l'evidència, i quan no hi ha més remei, dient que és un fet aïllat –aïllat de què?, del que vindrà a continuació?–. Precisament l'alcalde acabava de signar un manifest de 700 entitats –d'on surt de cop tanta societat civil?– reclamant més o menys que la immigració sigui exclosa del debat, com si això fos possible. La democràcia és incompatible amb l'existència de temes intocables. Hem arribat en un punt en què hem de parlar, clar i català, de natalitat, d'identitat, d'immigració, de delinqüència, d'independència i dels comptes que no quadren, i el qui vulgui impedir-ho acabarà en el contenidor del rebuig. A la majoria no ens paguen per fer veure que no passa res.