La Metamorfosi (2)
La Galeria del dia 16 la vaig escriure amb ganes; el motiu, un article del professor Anton Costas (UB), Las reinvenciones de la ciudad, i la ciutat era Barcelona vista des de la premissa que “les ciutats són éssers vius, neixen, maduren, llangueixen i, algunes, es reinventen...”. Tot plegat era engrescador. Aquella ciutat, que és aquesta, va ser capdavantera en tres moments: quan competia amb les ciutats port italianes excel·lint en l'aventura maritimomediterrània. Després de segles amb més pena que glòria, segona reinvenció: la ciutat comparegué a l'envit i la industrialització en féu ciutat manufacturera. Els Jocs Olímpics del 1992 foren l'herald de l'última reinvenció de la ciutat, i esdevingué gran ciutat turística de l'orb globalitzat. A cada tongada anterior la ciutat s'havia llegat un patrimoni molt divers i atractiu: esdevingué ciutat objecte llaminer, icona d'ella mateixa en temps de mobilitats massives... Pot ser i seria bo que la ciutat pensi que la reinvenció no és tancada sinó oberta a ser “ciutat del coneixement”. Fins aquí, el doctor Costa. Del professor Edgar Morin jo tenia llegit, també a El País, un Elogio de la Metamorfosi que comença: “Cuando un sistema es incapaz de resolver sus problemas vitales por sí mismo, se degrada, se desintegra, a no ser que esté en condiciones de originar un metasistema capaz de hacerlo, y entonces se metamorfosea”. La ciutat, com una papallona, sempre igual i mai la mateixa.
