El reducte folklòric

Anem pel camí de 30 anys que Joan Fuster va fer un històric parlament a la plaça de bous de València. Era l'any 1982. Fuster va sentenciar: “El que ha de quedar clar és que el valencià, el català que parlem al País Valencià, és encara una llengua postergada, o pitjor, perseguida. Ens la volen acorralar al reducte folklòric (…) O ens recobrem en la nostra unitat o serem destruïts com a poble. O ara, o mai!” Des de Catalunya hem volgut creure que això eren cabòries de gent del sud. Hem convingut que era millor no posar-s'hi massa i amb excepció d'una minoria convençuda i d'una defensa general de la unitat de la llengua no hem fet massa cas d'allò que passava del Sénia enllà. Confortats com estàvem els principatins en la nostra normalització lingüística i la nostra immersió lingüística escolar, tot plegat ben relligat amb una convivència i una pau social exemplar. Però ja se sap que “quan el mal que ve d'Almansa a tots alcança”. I després del català del sud, del valencià, vénen, sentència del Constitucional en mà, pel del nord. I sí! Ara serem els principatins que tindrem una llengua perseguida amb sentències judicials. Postergada. I ens la voldran acorralar al reducte folklòric. Un cop més! Potser que comencem a fer peregrinació a Sueca i invoquem l'esperit immortal del mestre. I a veure si aquest cop aprenem la lliçó.