‘Viva María Muñoz'

Anit no vaig somiar que tornava a Manderley, però vaig poder tenir la sensació que somiava (i que ho feia amb un immens plaer experimentant una joiosa estranyesa) en veure Tots els noms, el nou espectacle de la companyia Mal Pelo que es representava al Teatre de Salt. María Muñoz, en una experiència carnavalesca, s'hi disfressava de conill xerraire o, amb efectes hilarants, d'una mena de professor guillat que donava voltes sobre el fet d'anomenar: que els noms no són innocents; que anomenar els éssers i les coses potser és empresonar-los en una definició; que cada nom podria mudar en un altre i que, manifestant el desig d'anomenar el món i així inventar-lo, cada cosa podríem dir-la personalment d'una altra manera; que adquirir o posseir una identitat és posar un nom: visca el Quixot, perquè va saber trobar-se un nom; que l'origen d'anomenar potser neix de la riallada i de la por. En sentir això últim, vaig reconèixer la veu del filòsof Carlos Thiebaut i vaig recordar que, en un matí relativament recent en què ella era a punt de marxar al Canadà per presentar-hi aquest seu nou espectacle, María Muñoz em va explicar que, buscant inspiració per a Tots els noms, va ensopegar amb el llibre Historia del nombrar. I també que va visitar Thiebaut a Madrid i hi va mantenir una profitosa i estimulant conversa, cosa que no em va estranyar.

Em va fer il·lusió que María Muñoz conegués Carlos Thiebaut i que aquest, a partir del seu llibre Historia del nombrar, pogués ser un dels inspiradors o dels estímuls de l'espectacle nou de Mal Pelo. També vaig sentir aquella petita alegria que provoca el fet de saber que dues persones que aprecies i que no relacionaves no només es coneixen sinó que simpatitzen. María Muñoz no només és una ballarina esplèndida, que et fa sentir la preciosa llibertat i la tensió creativa del seu cos, sinó algú que posant-se en moviment pensa sobre el que som i ens expressa. Thiebaut és un filòsof que fuma en pipa i que pensa amb elegància i claredat sobre el llenguatge, la ciutadania, el subjecte modern. Historia del nombrar és, de fet, una reflexió sobre la subjectivitat moderna abordant la qüestió de la identitat personal vinculada a l'ús del nom: ens construïm a través dels noms, la vida de la persona és un procés d'autodefinició, som els autors del text de la pròpia vida i, en la mesura que ho fem, construïm una visió del món: “Tal vez el relato del yo sea también el relato del mundo y la construcción del yo en su texto sea la construcción del mundo”. Tot això té a veure amb Tots els noms o almenys a mi m'ho sembla.

Anit, veient María Muñoz en aquest nou solo esplendorós, vaig veure la declinació de moltes identitats: un desplegament múltiple de María Muñoz a través de la disfressa, del joc, de la ironia, del moviment. I aquest matí hi he pensat una mica més en relació amb Historia del nombrar, de Carlos Thiebaut. Això, perquè aquest apunta que, en el món antic, cada home tenia un nom irrepetible, un nom singular. Tal cosa no és possible en el món modern, perquè la identitat ha deixat de ser definida, sinó que es va construint en un procés obert on tot és més incert, però també més lliure. Inventem en tot moment la identitat, canviem de noms en la mesura que mudem. El Quixot, que era un home antic en un món que canviava, va saber trobar el seu nom: aquest va ser el seu acte de resistència, potser la seva única gesta. María Muñoz li fa un homenatge (visca el Quixot perquè va saber trobar el seu nom) amb la consciència, crec, que ara no podem trobar només un nom, sinó que, mentre vivim, hem d'anar buscant noms. Visca María Muñoz, perquè, com demostra aquest seu nou espectacle vivíssim concebut juntament amb Pep Ramis, va inventant-se, va buscant noms, va redefinint les creacions en la mesura que el seu cos canvia i ha de produir altres moviments, altres relats. Anit vaig veure un espectacle sorprenent (amb un humor inesperat que, em va dir la ballarina, prové de la manera de parlar de la seva família) i bellíssim en què, en un dels seus moments màgics, María Muñoz intenta atrapar noms amb un mocador.