L'art, a la frontera del conflicte
Tot és prou conflictiu en les terres de frontera, i més quan aquestes sempre són difuses, traçades per interessos ideològics o econòmics i moltes vegades modificades prescindint de la prudència que seria aconsellable. Són el pas del temps i el poc respecte a la història, els que transformen la raó i invoquen noves raons, i moltes vegades afegeixen novells raonaments al que eren inamovibles veritats.
El cas de les obres d'art sacre de la Franja escenifica el difícil diàleg de frontera. I quan parlo de frontera no ho faig de la línia imaginària que separa –que no uneix– Catalunya i Aragó. Per mi és el referent entre dos conceptes, dues formes d'entendre les coses, dos desitjos contraposats, dues maneres de concretar la propietat i els drets adquirits. En darrera instància, dues veritats sustentades en dues lectures, totes legítimes, que entren en conflicte en el difús espai de frontera.
Sóc dels que creuen que el millor lloc per contemplar una obra d'art sacra és l'indret per al qual foren pensades inicialment; però entenc que a vegades la seguretat i el bon manteniment exigeixen trasllats i fins i tot l'emmagatzemament museístic. La crònica de la destrucció i l'espoli deixa constància del que s'ha perdut i apunta el que s'hauria pogut perdre si no s'hagués actuat en la reubicació, fins en l'adquisició, d'art rural, originàriament pensat per esglésies o ermites oblidades en un racó de món, desaparegudes o mantingudes en estat ruïnós. Actuacions fetes des de l'estima a l'art i que ara agiten el conflicte. La creació del bisbat de Barbastre-Montsó, a principi dels darrers anys noranta, trasbalsava la diòcesi de Lleida, que perdia les parròquies de la Franja. La pressió d'una determinada institució eclesial a favor de potenciar el bisbat que acollia Torreciudad es feia notar i donava ales a reclamacions de propietat enrevessades. L'enfrontament d'interessos és evident, amb l'afegit que ha derivat en una campanya més contra Catalunya. Caldrà trobar sortides a l'entrellat, però, sobretot, caldria evitar convertir el desencontre en la propietat legal en un enfrontament entre dues comunitats autònomes.
