Un màxim d'orientació i un mínim

Un parell de mesos enrere, el Fòrum Joan Alsina, de Girona, va fer públic un manifest “en favor de la senzillesa en l'Església”, el contingut del qual, quan falten només vuit dies per a la visita del papa, adquireix un to profètic, que convida a la reflexió. En efecte: el que demanaven (i segueixen demanant) els signants del manifest és que l'Església revisi –a la llum de l'Evangeli i de la sensibilitat actual– aquells signes externs que, en comptes de revelar, velen el missatge evangèlic, al mateix temps que desdibuixen l'autèntica vitalitat del poble de Déu: vitalitat que resulta contínuament eclipsada per l'ús i l'abús d'uns signes litúrgics, els quals, a banda d'anacrònics, són inequívocament ostentosos. I no cal dir que tots aquests signes seran presents en la missa concelebrada que el papa presidirà al temple de la Sagrada Família. Temple, per cert, expiatori, d'acord amb la voluntat explícita del mateix Gaudí, el qual manifestà des del primer moment que la construcció del temple havia de ser pagada pel poble; mitjançant diners “donats amb esperit de sacrifici, car és un temple expiatori”. I expiatori, no tant en sentit col·lectiu o social (pels pecats del món), com en sentit personal: “Per bastir el temple de la Sagrada Família –deia– calen molts donants. I cal també, alhora, que els donants facin el seus donatius amb sacrifici, donant allò que un necessita, no allò que és superflu i que sobra. Gaudí estava plenament convençut que “la caritat que no té el sacrifici com a base no és veritable caritat i sí que és, sovint, simple vanitat” (Pensament, n. 333). Tant és així que, en una ocasió, en rebre una quantitat de diners d'un donant, aquest, per treure importància al donatiu, va comentar que “no li era cap sacrifici”, i l'arquitecte li replicà que augmentés la quantitat del donatiu “fins a sacrificar-se”. Tal era la convicció de Gaudí, fidel al màxim, en aquest punt, a l'esperit de Jesús, que va lloar públicament la viuda pobra pel donatiu que acabava d'oferir al tresor del temple: una petita almoina, que suposava per a ella un grans sacrifici. Al revés del que veurem, el dia 7, al temple de la Sagrada Família, on ben segur que hi haurà un màxim d'ostentació i un mínim d'expiació.