Majestic, segona part

Cada cop tenim més la sensació que la idea d'un pacte del Majestic, segona part, passa pel cap d'alguns polítics catalans i espanyols amb la perspectiva del 2012. Parlem de polítics de CiU i del PP, sobretot, però no pas exclusivament. Potser no ho veuen com una hipòtesi consolidada, però sí com una possibilitat raonable. D'una banda, ateses les circumstàncies actuals, amb l'ofensiva lingüística del PP, sembla que hauríem de descartar-ho. Però tenim memòria i recordem el que va passar el 1996 i també el que van arribar a dir dels catalans, de Pujol i de CiU, entre 1993 i 1996, el PP i els seus mitjans fidels. I recordem el que la massa popular cridava a Madrid, davant la seu del carrer de Gènova, la nit electoral. I recordem les imatges del sopar del Majestic. I recordem el que va passar i el que es va dir en els dies posteriors i al llarg d'aquella primera legislatura del PP. Vam assistir, perplexos i decebuts, a l'impressionant capgirament. Per això la segona part ja no ens vindria de nou, ni ens estranyaria gens. Una de les propostes cabdals de CiU en les properes eleccions és el que de vegades anomenen concert econòmic i d'altres pacte fiscal. En condicions normals, l'estat no s'avindrà mai a concedir-lo. Només s'hi pot avenir sota un compromís tan fort com el que constrenyia Aznar el 1996 i que el va obligar a fer cessions importants. Suposem que CiU calcula que aquesta situació es pot repetir després de les eleccions espanyoles del 2012, amb els populars, segurament, o bé amb els socialistes, i que és per això que fa una proposta que, en altres circumstàncies, no té possibilitats de concretar-se. A l'altre cap de pont hi ha unes expectatives similars. Dimarts, a Girona, Federico Trillo va fer unes declaracions que insinuaven la mateixa maniobra. L'home que encara diu que està satisfet d'haver presentat el recurs contra l'Estatut, s'hi posava bé. D'aquí a un any i mig, doncs, la música que ara sona pot estar enterrada si la conveniència provoca que n'interessi una altra de ben diferent. És així, la política...