El papa, els pobres i la pobra ciutat

Neteja, a estones, la que ha viscut els últims dies l'antic barri Xino, ara amb el nom més amable de Raval. La visita de Montilla i Hereu a la nova Filmoteca va coincidir amb una fumigació general, i pels carrers Robador, Sant Pau i, sobretot, Sant Ramon només hi resisteix alguna noia camuflada. Vaig estar especulant sobre el canvi de paisatge del barri i, víctima de teories conspiratives, vaig pensar que era a causa de la visita del papa. La història, però, ve de lluny. Durant l'Exposició Universal, per evitar que el monarca Alfons XIII i les autoritats veiessin els habitacles dels obrers que havien construït els pavellons, hi van col·locar un mur. Pel Congrés Eucarístic van saltar poblats de barraques, com els de la Diagonal, que van ser traslladats a habitatges precaris sense acabar de Montjuïc. El 1992, Barcelona va viure diverses transformacions, entre les quals, la desaparició dels últims nuclis de barraquisme i l'expulsió indiscriminada de gent de mal viure als punts neuràlgics de la prostitució d'aleshores, que són, si fa no fa, els mateixos que els actuals: cor del Raval, Glòries i camp del Barça.

No és que el consistori es plantegi ajudar, netejar i obrir possibilitats als ciutadans més necessitats, no. Es tracta d'amagar sota l'estora el que no convé que es vegi. Em deprimeix, però, quan aquestes polítiques les practiquen els anomenats partits progressistes, tot i que aquests adjectius fa anys que no me'ls crec. Ara som, tanmateix, en l'època del que és políticament correcte, i això comporta un excés de zel, que es tradueix en prohibicions a dojo, fins i tot d'oficis tan antics com el que diu el tòpic. Per sortir de l'entrellat, li pregunto a una de les habituals de Sant Ramon què ha passat. Em diu que la policia les ha fet fora i que no les deixen en pau. Amb una companya de l'Avui consulto a dos dels municipals on són les noies. Amb gest de perdonavides, em contesta: “Ara nosaltres som les noies”. Ja veurem com aconsegueixen imposar-se al barri durant les pròximes setmanes, les “noies” de la porra.