Trossos

Relat

En l'anàlisi política, s'ha posat de moda la paraula relat: les confrontacions polítiques, les eleccions, les guanya qui aconsegueix imposar el seu relat. Per exemple, el fracàs del tripartit català ha estat no saber imposar el seu relat fundacional –la política com un xoc exclusivament entre dretes i esquerres– i a partir d'aquí no aconseguir imposar el seu relat sobre la pròpia acció de govern, mal entesa i mal valorada pels ciutadans.

Mapa

Hi ha una altra paraula que em sembla igualment útil per a l'anàlisi política: la paraula mapa. De vegades, les confrontacions les guanyen o les perden els partits per tenir una millor o una pitjor lectura de la realitat, per haver-la entès millor o pitjor, per fer servir un mapa més o menys fiable. Per exemple, el fracàs del tripartit neix d'actuar sobre un mapa equivocat de la societat catalana, que no entén prou bé la força de l'eix nacional i que es creu la seva pròpia caricatura sobre la sociologia de CiU.

Culpa

Les dues paraules, al meu parer, fan falta per a l'anàlisi. No tan sols el relat. Perquè quan es parla només de relat, el risc és que la culpa de tot la tinguin sempre els altres. Els adversaris, els mitjans de comunicació, que haurien generat un relat hostil. Mentre que si es parla de mapa, s'ha de fer autocrítica: si es dibuixa i es fa servir un mapa equivocat, una mala lectura de la realitat, la culpa és també de qui fa i utilitza el mapa.