Articles

A la tres

Unitat

No sé si s'hi han fixat, però a mi em sembla que estem cada dia més a prop de la unitat de l'independentisme. Un independentista d'ERC com Uriel Bertran i un independentista de CiU com Alfons López Tena un bon dia van abandonar els seus partits i se'n van anar a fundar Solidaritat amb Joan Laporta. Mentrestant, Joan Carretero i Reagrupament treballaven també per la independència. Com que cadascú volia la seva, d'independència, les dues llistes independentistes s'han presentat per separat. ERC torna a ser més independentista que mai –de fet, no sé com m'atreveixo a dubtar que mai hagi deixat de ser-ho– i com que es veu que ara hem d'acceptar pop com animal de companyia i dir que CiU també és independentista, la gran unitat és cada cop més a prop. Hi ha indicis clars. L'altre dia, per exemple, un membre de Reagrupament, Miquel Casals, li va dir el nom del porc pel carrer al cap de llista de Solidaritat per Girona, Toni Strubell. I al Cercle Català de Negocis –dividit entre partidaris de Reagrupament i de Solidaritat– hi ha un sidral considerable després que l'encara president –o no, que ja m'he perdut–, tractés de mercenaris Bertran, López Tena i Laporta. Tot són indicis de la unitat que es treballa. Mentrestant, sentim Laporta proclamant a cada entrevista que el Parlament català “és de fireta”, i a Carretero dient que és “de fireta i de costellada”. Anys enrere ho havia sentit a dir a Colom i Rahola, i ja veuen on són. Potser a la independència s'hi ha d'arribar així, a batzegades. Però em fa por que tanta unitat no acabi servint perquè, efectivament, el nou Parlament proclami la independència. Però la de cadascú.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.