DE SET EN SET
L'encaix
No es tria el dia ni les regles del joc, o ni tan sols el joc. I el cas és que avui fa tot l'efecte que som en aquell moment que o marquem un gol o ens el marquen
Madrid no és exactament París, però a la majoria dels catalans el que ens interessa és saber què pot ser i què vol arribar a ser Barcelona. Avui, com que Madrid vol ser més centre de tot que mai, Barcelona ja no té espai per continuar sent el centre econòmic d'Espanya. Ens ho explica l'economista Germà Bel a España, capital París, un llibre que ha sortit fa poc. Millor. Si Madrid vol ser com París, no entenc per què Barcelona hauria de conformar-se a ser com Marsella. Massa subjugada per creure's que podrà anar fent, Barcelona sempre ha aspirat i continua aspirant a ser alguna cosa més que allò que s'hagi decidit a Madrid. Ben mirat, el seu problema amb Madrid és paral·lel al de Catalunya amb Espanya. Però durant segles Barcelona se n'ha sortit molt millor, tan bé que ha estat gràcies a això que la resta dels catalans –i fins i tot dels Països Catalans– hem pogut pensar que un dia també ens en sortiríem. Però no es tria el dia ni les regles del joc, o ni tan sols el joc. I el cas és que avui fa tot l'efecte que som en aquell moment que o marquem un gol o ens el marquen. Per això em sorprenen tant les indefinicions de l'expresident Pujol sobre la independència de Catalunya com les paraules de Montserrat Tura dient que encara hi ha espai per encaixar Catalunya a Espanya. ¿No deu ser que qui fa temps que està molt ben encaixada és la gent com ells? ¿I no deu ser que, tal com contestava que feia el jacobí Georges Frêche quan li recriminaven que fos tan demagog, actuen com si no sabéssim que, més que un intent de convèncer l'escàs percentatge de gent intel·ligent que hi ha, la política és l'art de provar d'aconseguir els vots de la gran majoria?