B 16

La visita del sant pare de Roma a Barcelona té, com la majoria de vostès saben, moltes connotacions i lectures. D'entrada, qualsevol viatge del papa –no tan habituals en Benet XVI com en Joan Pau II– implica un efecte que en podríem dir lupa. Depenent de les circumstàncies dels països i del moment històric en què es desenvolupa, l'accent de la seva presència i del seu discurs es col·loca en síl·labes determinades, per fer més evident una determinada posició. A Anglaterra, per exemple, el papa va parlar d'ecumenisme, perquè era una qüestió que interessava l'audiència. I també va intervenir sobre el problema de la pederàstia, que és evident que afecta no solament els anglesos o els irlandesos sinó feligresos i ciutadans de tot el món. Amb tot això vull dir que aquí no centrarà el seu discurs en un tema que no ens afecta (com el de l'ecumenisme) i que, en canvi, sí que haurà de contestar aspectes relacionats amb la conducta delictiva d'alguns clergues. Aquest és l'efecte lupa. La visita d'una personalitat així col·loca sobre la taula no solament aspectes que són de màxima actualitat en un territori sinó un conjunt de disputes que formen part del corpus referencial de l'Església catòlica. Pel sol fet de trepitjar el nostre sòl, parlem ara de conflictes que no figurarien en una agenda d'urgència, com ara el debat en el si de la institució i sobre la figura del pontificat, com el celibat o les idees sobre la fecundació assistida. Un assumpte d'interès, autòcton i singular, serà el de la llengua catalana i el de la presència efectiva de Catalunya en el panorama de l'Església universal. Hi ha hagut moviments de fons que, sense arribar al límit de reclamar la Conferència Episcopal que desitgen sectors del catolicisme català, han batallat per tal que la presència de la identitat del país sigui contundent. No és només la visita que és interessant (pel que digui Benet XVI i pel que pugui callar), sinó les seves conseqüències amb relació a l'Església i al país que l'acull.