Contra la indiferència

Contra la indiferència, un lipdup, que és el que es porta, i es mira, ja sigui a Vic, a Porrera, o al Canadà. És del poc que ha faltat aquests dies previs a la visita de B16 a Catalunya. Set de papa. Ho deia Manuel Cuyàs: “Els papes sempre vénen a Catalunya en set de novembre, l'any 82 Joan Pau II, i avui Benet 16”.

En tot cas, si no és ben bé un lipdup, sí que TV3 oferirà avui al món la imatge de la consagració papal de la Sagrada Família d'Antoni Gaudí. El somni, el desig acomplert de l'arquitecte. Ho deia Rafel Argullol: “L'acabament de l'obra ha estat possible gràcies a la passió japonesa, la dels turistes, que han fet del temple expiatori icona internacional de Barcelona, i un dels edificis més coneguts arreu”.

Serà la imatge que donarà la volta al món. El papa, amb l'accent català de Gaudí.

És cert que B16 no deixa indiferent ni Voltaire, que no augurava més de cinquanta anys a l'Església, ni tots aquells que s'han manifestat en contra d'aquest viatge, ni veïns, regidors i mandataris absents. Ni la indústria de la goma, ni la de la vexil·lologia. I tampoc deixa indiferents aquells cristians de base als quals els ha estat més fàcil aparèixer als mitjans quan han pogut deixar clar el seu posicionament de creients crítics. I és clar que la seva cúpula no els ho posa fàcil, ni per fer memòria històrica de la Tarraconense. Però la flama del bisbe de Solsona Antoni Deig, que reclamava la marca catalana, la pot renovar el flamant monsenyor Xavier Novell.

Que entre joventut, novetat i físic ha disputat plans a Georg Gaenswein, il bello Giorgio, secretari personal de Ratzinger, de qui estan pendents els del Sálvame. De fet, davant la Sagrada Família és possible que el papa reflexioni sobre l'art i la bellesa. Com la dels versos elegíacs de Carles Riba: “...fills tots dos de la pau, en la discòrdia engendrats / contra la Indiferència, absent atzur, oh immutables! / home entre els homes jo, déu contra els déus el meu Déu”.