Un temple majestuós per a un discurs antic
Benet XVI deu haver marxat de Barcelona amb força bon gust. L'organització de la consagració del temple de la Sagrada Família ha estat impecable i les imatges que TV3 ha ofert al món han mostrat les meravelles del disseny majestuós d'Antoni Gaudi. L'acollida al papa de la ciutat ha estat més freda del que l'Església catòlica hauria volgut, però ni les protestes per la visita no han estat exagerades ni la presència institucional, escassa. L'arquebisbat de Barcelona, amb Lluís Martínez Sistach al capdavant, va dissenyar per al papa un programa ajustat perquè es pogués veure mundialment un esdeveniment històric per a un dels símbols de la ciutat i que anava un pas més enllà que l'acte religiós en si mateix. I en aquest sentit s'ha de reconèixer que l'objectiu s'ha aconseguit. A banda que per a la ciutat el poder d'atracció de la Sagrada Família ha crescut exponencialment.
Però mentre que l'adaptació a les noves formes de comunicació del segle XXI l'Església l'ha encaixada perfectament, el missatge papal ha tornat a demostrar que la doctrina vaticana continua ancorada en el passat. L'atac desmesurat a l'anticlericalisme que hi ha a l'Estat i la comparació que va fer amb la situació prèvia a la Guerra Civil espanyola (1936-1939) van sorprendre el mateix govern estatal per la seva duresa. La severa advertència a les polítiques socials del govern de Zapatero fetes dalt de l'avió que el portava de Roma a Santiago semblava dictada pel president de la Conferència Episcopal Espanyola, l'ultraconservador Antonio María Rouco Varela. La reivindicació de la família tradicional o les crítiques a l'avortament i al divorci que el papa va fer repetidament, ja les ha fet en moltes altres ocasions i segurament tenen molt a veure amb la pèrdua de fidels que té l'Església catòlica. La crida que Benet XVI va fer perquè Europa lluiti per recuperar les seves arrels cristianes xoca amb el discurs conservador del pontífex.
El papa va utilitzar el català per obrir i tancar la seva homilia en la missa, amb referències a la Mare de Déu de Montserrat i a la Mercè, patrones de Catalunya i de Barcelona, respectivament, en un gest que té la transcendència que té, però que sempre ajuda. I va deixar clar que hi ha un poble català, cosa que s'ha d'agrair al papa alemany. És curiós que mentre l'Església té clar que aquests gestos són importants, els polítics espanyols sempre els han menyspreat, i fins i tot n'hi ha alguns –sobretot els que mostren més afecte pel papa– que aprofiten qualsevol ocasió per atacar la llengua i la cultura catalanes, sense encomanar-se a Déu.
