Estadística

A un servidor de vostès li va començar a agradar llegir estadístiques després de comprovar que hi ha especialistes a fer que diguin el que els convé. Una cosa i la contrària, segons per on bufi el vent. Aclareixo: no és culpa dels professionals que fan les estadístiques, sinó dels que les examinen amb les seves ulleres, sovint molt mal graduades, tot s'ha de dir.

L'educació és un territori procliu a l'estadística enverinada, perquè és un dels pilars bàsics de l'estat del benestar i, ara més, terreny de la batalla política. En últim informe del Sistema Estatal d'Indicadors de l'Educació veig que la taxa de repetició en el primer curs d'ESO (que per cert, a Catalunya és molt inferior a la d'Andalusia, les Canàries o la Rioja, que no tenen la rèmora del català) és força superior als centres públics en relació amb els privats. “Ahà! –deuran exclamar els perspicaços observadors per als quals tot el que és públic és dolent–, això demostra que cal privatitzar l'ensenyament, perquè la gestió privada és la millor manera d'aprofitar els recursos”. No dic jo que no, i per això el govern ha volgut donar més poders als directors de les escoles i els instituts públics; però les xifres s'han d'examinar amb un cert sentit crític. No totes les escoles privades ho fan, però algunes sí que conviden els alumnes que no rendeixen prou a canviar a un centre que estigui més d'acord amb les seves capacitats. A un de públic, per exemple. Potser he de ser més explícit? Ara bé, davant les estadístiques educatives adverses, jo sempre dic el mateix: deixem treballar els mestres en pau i no els atabalem més.