La Ferrater Mora

La Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la UdG fa vint anys i ho celebra amb una exposició i un seguit d'actes que comencen avui a Girona. No és un assumpte menor, aquest. Es tracta segurament de la institució universitària catalana amb més capacitat de reflexió sobre el món en què vivim. “No cal dir que li estic agraïdíssim d'associar el meu nom a una Càtedra que no es podrà comparar a cap d'altra–del país i fora del país– per la seva novetat, eficàcia i interès”. Aquestes són paraules del mateix Ferrater Mora quan estava valorant amb el professor Josep M. Terricabras, l'any 1989, la possibilitat que Girona acollís una institució d'aquest tipus. La intervenció de Ferrater Mora va ser determinant. Va encapçalar la llista de convidats, va traçar el que en podríem dir el full de ruta de la Càtedra i va col·laborar a convèncer els més destacats intel·lectuals del moment perquè fessin estada a Girona.

Després, la dinàmica interna de la Càtedra, sempre de la mà de Terricabras, i l'acumulació de factors clau, com ara que els pensadors no intervinguessin de cares a la galeria sinó a través d'un mecanisme poderós de revisió continuada i intensa sobre la seva obra, o com ara la varietat d'interessos, de conceptes, de registres que s'hi han treballat, han convertit la Càtedra en un centre reconegut arreu del món. Esmentar els noms que hi han passat fa quasi feredat: Ricoeur, Quine, Schaff, Batllori, Chomsky, Hobsbawn, Prigogine, Davidson, Bunge, Apel, Harvey, Rorty, Boff, Touraine, Kolakowski, Angelopoulos, Holz, Cavalli-Sforza, Morin, Singer, Heller, Benhabib, Nyman, Tugendhat, Stiglitz, Vattimo, Fontana. Potser me'n deixo algun. Potser n'hi hauria hagut prou a citar-los, sense parlar dels seminaris, dels simposis sobre Goethe o Kant o sobre els pensadors catalans exiliats, de la biblioteca cedida per Ferrater a la Universitat de Girona. En temps d'indecisió i de dubtes, temps de vols gallinacis, els vint anys d'una aventura com aquesta són una notícia excel·lent per al país.