EL TEMPS QUE FUIG
Bon profit!
Coure i cuinar els aliments ens ha fet cultes. Treballar per als altres ens ha fet civilitzats
Manllevo per a aquesta secció el títol d'un dietari de Tomàs Garcés, un dels poetes que més estimo. Que el temps fuig és una veritat quasi inqüestionable, potser l'única en què avui que comença la campanya electoral ens posaríem tots d'acord. I encara! Al llit dels hospitals, per exemple, els minuts sembla que s'arrapen per no passar; jo mateixa, en algun ple del Parlament, sentint segons qui i segons què, he arribat a sacsejar el rellotge pensant-me que se m'havia aturat. Però en general, a partir dels trenta-cinc anys, els dies volen com un cavall desbocat, avall, avall, sense fre ni aturador... A Girona després de Fires ja ve Nadal: de les castanyes als torrons hi va un sospir. Al mig, però, hi ha el Firatast, que vam inaugurar ahir.
Aquest any l'Oncolliga Girona, on treballem pels malalts de càncer i les seves famílies, hi tenim per primera vegada un estand. Si veniu, a canvi d'un tiquet que haureu comprat, us podem oferir menges exquisides, oli de Pau, vi de l'Empordà i pa de forner. Val a dir que l'Oncolliga existeix, com tantes i tantes associacions de casa nostra, perquè hi ha bones persones. Mentre això sigui així, no hem de patir per res i al món s'hi podrà viure. Mireu, si no, tots els qui han cuinat generosament per a nosaltres: la Montserrat Fontané, mare dels germans Roca, ens ha fet l'escudella de tota la vida; la Lluïsa Torrent, del restaurant Vilanova de Salt, mil fulls de patata amb siureny i botifarra de perol; la Maria Engràcia, de Palafrugell, carquinyolis (de veritat, són els carquinyolis més bons que tastareu a la vida!); la Iolanda Bustos, de la Calèndula, uns tirabuixons amb flors... En fi: no m'hi caben tots, els trobareu al nostre estand.
Serà un èxit perquè, tot s'ha de dir, som un país que mengem. Hem d'estar molt malalts o molt disgustats perquè el menjar no ens faci gràcia. A les recepcions els canapès volen més que el temps. Tot ho celebrem a taula: txin, txin! En temps de bonança, mengem; en temps de crisi, encara mengem més. Coure i cuinar els aliments ens ha fet cultes. Treballar per als altres ens ha fet civilitzats i amables. Bon profit!