L'estiuet de Sant Martí (i el papa)

Abans-d'ahir, dijous, va ser la festa de sant Martí, bisbe de Tours, un dels sants amb més esglésies dedicades, sobretot en pobles rurals. Tal és el cas de la meva parròquia de Riells del Montseny. Una església neoromànica, que el meu antecessor, mossèn Pere Ribot, poeta i catalanista, va reconstruir amb les seves pròpies mans. Va ser una de les moltes esglésies cremades. D'aleshores ençà ha plogut molt. Tant, que si no fos per la menció de Benet XVI, ningú se'n recordaria. Vaig pensar en les seves declaracions, poc afortunades, per cert. En la seva visita a Catalunya s'esqueia més parlar de les arrels cristianes, d'origen monacal, del nostre país, que no pas d'hipotètics enfrontaments entre el laïcisme militant i el catolicisme galopant. El laïcisme militant no sé on el veu; els bancs reservats a la classe política eren plens a vessar. Els reservats als catòlics practicants, encara més. Després he sabut que la majoria de parròquies de Barcelona havien prescindit de la missa parroquial per tal de poder assistir a la missa papal. No sé si això hauria merescut l'aprovació del bisbe de Tours. Esta considerat com el pare de la vida parroquial en els pobles rurals de França. I per extensió, de tota l'Europa d'aquells anys. Estem parlant de la segona meitat del segle IV. Martí va lluitar com el que més per substituir els temples pagans per esglésies cristianes. En tots els llocs que visitava hi deixava uns encarregats d'organitzar la vida parroquial. No és estrany, doncs, que hi hagi tantes parròquies –a França i fora de França– que el tinguin per patró. La mort el va sorprendre en un d'aquests poblets rurals, a la confluència entre el Loira i el Cher. Era un 8 de novembre de l'any 397. Els funerals van tenir lloc l'onze de novembre. A la catedral de Tours. La seva popularitat era tan gran que més que uns funerals semblava un dia de festa. El clima hi acompanyava. El fred hivernal encara no es deixava sentir. El vi novell també hi va fer acte de presència. I entre una cosa i l'altra, hauríeu dit que havia tornat l'estiu: és el famós estiuet de Sant Martí. Durant la nit, al caliu de les fogueres, es feia balanç de la verema. Per a alguns havia estat molt bona, per a altres no tant. Com la visita del papa. Igual.