Pel Raval

Carrer Especiers, Forn Vell, Estret, del Call, Notaria (abans, de la Cúria), de la Volta, de la Pilota (Pilota, un antic joc de frontó: el carrer és ara Joan Goula), són els noms de gairebé tots els carrers del primer raval medieval a Sant Feliu. Sobretot en hora matinal, aviat, fa de bon “entrar-hi”, al Raval, des de la veïna estructura urbana de fa cent cinquanta anys i deixar-se transcórrer per aquest espai breument laberíntic que contrasta amb el desenvolupament esmentat traçat a estaca i cordill. Al Raval, l'estaca i el cordill devien ser-hi escassos: hi regien altres lògiques no tan exactes. Un s'hi pot sentir bé, al Raval; tan petit com és, al seus carrers hi ha un silenci transparent de pedra vella. Hi veuràs visillos als vidres de portes i finestres de cases senzilles i et sorprendrà alguna escala estreta i fosca i neta, que arranca d'una porta també estreta cap amunt, on hi ha algun balcó amb flor i baranes de ferro treballat. El Raval no és un espai només d'innocents alegries sinó també de petites tristeses: alguna recent banalitat construïda i alguna vella deixadesa immobiliària. Però el Raval, malgrat un cert despoblament, té vivor: hi trobes carnisseria, fleques, herbolari, llocs on menjar i beure, despatx de metge, botigues de roba, serraller, el mercat de cada dia a la plaça on hi ha l'Ajuntament... una mena d'autosuficiència regeix els ritmes del Raval, que, passada l'amplada de la platja, comença l'esplendor del mar.