I de la independència, què?

Quan el 10 de juliol un gran nombre de catalans reclamaven no sé què pels carrers de Barcelona, tot amanit amb cridòria a favor de la independència, potser alguns van pensar que érem a una passa de la sobirania plena. Després, la realitat va matisar crits i consignes, de tal manera que el milió –o els quatre-cents mil, tant se val– de manifestants no demanàvem el mateix i els crits independentistes eren més fruit de la protesta que no pas del desig. Era evident que no tothom estava per aquesta feina.

Com un caramel a la porta d'un col·legi de primària, la reivindicació de la independència ha durat ben poc, i ha anat desapareixen entre línies dels programes electorals, de tal manera que no forma part de les reivindicacions prioritàries, i ni tan sols serveix de coartada per cridar que ve el llop. Per demanar el vot, cal centralitzar el missatge i aparcar algunes propostes que, atractives per alguns, poden espantar determinats electors. Potser els minoritaris en parlen, però el seu altaveu és minso i la credibilitat, per demostrar, amb la qual cosa és difícil col·locar el tema al centre del debat.

Els convergents han fet callar, prudentment, el seu sector sobiranista, i només Esquerra manté la reivindicació, tot i que no la converteix en el gran cavall de batalla, fins al punt que ha amagat la data del 2014 com a moment adient per iniciar la gran remuntada. Es veu que parlar d'independència no toca, no és prudent, i ara cal citar altres coses. Però tampoc no es parla de l'Estatut, ni de la relació amb les Espanyes. En campanya, els missatges, com més difusos, millor i, sobretot, que no signifiquin un gran trasbals, que la societat, tant aquí com a la Xina, és conservadora.

Amb un panorama tan poc engrescador, de què serveixen les campanyes? Quan els programes són calcats d'altres programes i els discursos es presenten plans de contingut, no sé si els quinze dies de consignes rovellades decidiran gaires vots, ja que més aviat semblen destinades a augmentar els rengles de l'abstencionisme. I de la independència, què?; per favor, no importunem amb la pregunta.