A preu d'or

En aquesta crisi d'ara, com en les anteriors, sentim parlar tant de l'atur com de l'or. Aquest contrast deu ser un signe de les crisis del capitalisme. Una paradoxa com d'altres que genera el sistema. Com menys oferta de feina hi ha, més abunden les empreses de treball temporal i més goig fan les seves oficines. Ho podeu comprovar fent un volt per qualsevol ciutat. En aquesta passejada també constatareu un altre detall: la proliferació de botigues amb rètols com ara: “Comprem or”, “Comprem joies”. No són pas joieries. De vegades són locals poc vistosos, en què tot sembla provisional, recent i desmanegat. Alguns semblen una reedició de la vella cavorca de l'usurer. D'altres fan més goig. En tot cas allà compren or i joies; allà hi acudeixen els necessitats de fer una venda de patrimoni mobiliari, segurament arran de les calamitats de la crisi. Aquesta deu ser la relació més freqüent, i tràgica segons com es miri, entre l'atur i l'or. Però no pas l'única. Al nivell de la gran economia, del mercat global de divises, també s'apel·la a l'or, en aquest cas com a element regulador. El president del Banc Mundial, Robert Zoellick, ha proposat tornar a convertir l'or en punt de referència internacional pel que fa a la fluctuació i el valor de les monedes. Seria la resurrecció de l'anomenat patró or, que va regir entre 1944 i 1971 i que el mateix escalfament de la maquinària capitalista va fondre. Ja n'hi ha que li han respost que sembla boig. En realitat, Zoellick no és boig sinó ingenu. La seva proposta és massa assenyada i rigorosa per a un món com l'actual. És una proposta adequada a l'ordre que pretenia el liberalisme clàssic. Però el neoliberalisme refusa tota mena d'ordre i sap que allò que l'afavoreix més és la desregulació, com sentim sovint. El neoliberalisme vol el caos, que és el millor cultiu per a l'especulació, per als grans negocis globals i per imposar la llei del més fort. Són addictes a l'or, certament, però no pas com a mesura sinó tot el contrari, com a premi a l'excés, a la jugada hàbil, al triomf del més ric i astut.