Botar per votar
El botant va de corcoll. L'articulista va de votant. Sóc BV, sembla. Contraposar un mirall per veure les coses al revés! Vaja. Quina traïdoria això de la b i la v! Repapeu-los, o frase similar!
És que no entenc com un noi amb bicicleta pot dir que el tripartit van ser els millors anys... no de la seva vida... això ja seria prou acceptable, sinó de la meva, i la frase: “Solucions d'esquerra” en contra de “solucions de dretes”, que afavoreix la neboda –abans era la niña– pel catalán en forma de Rajoy; que es passeja amunt i avall de mercats i places. No em diran que no n'hi ha per llogar-hi cadires. Una altra formació es despulla cada quatre anys. Dutxar-se, imagino que ho fa més sovint. Seguim amb la finezza Calabrezza que diuen: “Cal ser valents” per reeditar el Govern dels Tres Bots. O esborrar-lo a toc de referèndum. O ja no ho diuen? Una altra de les meves serioses esquerdes mentals: com un partit que ha deixat la Península a punt de fer fallida –sabut que el carrer Nicaragua és sucursal i prou– poden afirmar que són garantia de poder? Poder sí, però garantia? Que els hi cridin aquesta consigna als banquers, que ja esmolen ganivets per l'ensulsiada d'Irlanda.
Als catalans i els altres en tocarà aviat o serà aquesta, la llum que es veu al final del túnel? Em confirmen que, per aquest canvi, cal anar-hi botant, a votar.
