El quart cinturó és necessari però s'ha de fer bé
Finalment, tot apunta que el Pacte Nacional d'Infraestructures que el govern vol tenir enllestit en els pròxims dies inclourà el quart cinturó –la via anomenada ronda del Vallès pels socis del tripartit i que ha d'unir Abrera, al Baix Llobregat, amb Sant Celoni, al Vallès Oriental, travessant tot el Vallès Occidental–, tot i la negativa històrica a acceptar la necessitat d'aquest vial per part de dos dels socis de l'actual govern de la Generalitat, ERC i ICV-EUiA. De fet, el Ministeri de Foment ja té un primer tram d'aquesta via, entre Viladecavalls i Terrassa, en obres i amb la intenció –que sembla que va pel camí de no complir-se, com gairebé sempre– de posar-lo en servei aquest estiu. Aquest primer tram serviria només com a ronda nord de Terrassa, fins al 2011, la data en què la via ha d'estar acabada fins a Olesa i d'aquí cap a Abrera, on es connectarà amb l'N-II i l'AP-7. De fet, la necessitat de connectar el Vallès Occidental i el Baix Llobregat –i, per tant, gran part de la manufactura de components de l'automòbil amb Seat, per exemple– és un dels arguments que fan necessària aquesta via. Un altre és el fet que les ciutats de la segona corona necessiten millorar les seves comunicacions, i fins ara la proposta de fer-ho amb el tren no és més que un projecte sense concreció ni pressupost. Ara, que sigui necessari per al desenvolupament econòmic de totes aquestes ciutats de la segona corona i, per tant, de Catalunya, no dóna carta blanca. El projecte de traçat ha de respectar al màxim els espais naturals de la plana del Vallès, no ha d'afavorir requalificacions urbanístiques com les que va provocar la B-30 i, sobretot, s'ha de desenvolupar amb totes les garanties mediambientals.
