Una política exterior per a Catalunya
L'única Catalunya amb futur és la Catalunya internacional que escolta les preocupacions del món i que té valors a aportar-hi, sense intermediaris ni acomplexaments. Aquest principi ha guiat la meva feina de viceconsellera, amb la voluntat d'ordenar i estructurar l'acció governamental en l'àmbit internacional, cosa que s'ha concretat en el primer pla de l'acció exterior i el primer balanç de l'acció exterior del govern en conjunt.
Ja no hem de perdre més temps justificant la necessitat d'una acció exterior. Aquells que encara no n'estan convençuts són els que es qüestionen l'existència de Catalunya com a nació, al nostre país i al món. O aquells que per provincianisme garrepa ens voldrien tancats i subordinats com una simple província. Ara més que mai, amb la crisi, el govern necessita una unitat del més alt nivell, un departament, que tingui prou força per projectar Catalunya al món, amb rigor, energia i solidesa, capaç de ser interlocutor únic davant la resta d'actors internacionals. La creació d'aquesta conselleria no ha de suposar un cost més alt si les competències i el personal expert actuals es distribueixen amb coherència i eficàcia. La política exterior també es qüestió de costos i beneficis.
Aquest departament d'Afers Exteriors i Cooperació hauria d'assumir quatre àmbits d'actuació. El primer, les relacions internacionals, ha d'incloure les relacions bilaterals amb governs, la participació de Catalunya en organismes internacionals, incorporant sempre la dimensió econòmica i, per tant, les oficines comercials d'ACC1Ó. Per crear socis i aliats internacionals s'ha de sortir al món amb la targeta de visita cultural, esportiva, turística, científica, però, sobretot econòmica.
El segon, la Unió Europea. Per aprofitar al màxim les sinergies i els contactes que es desprenguin de la nostra presència davant la UE, especialment en relació amb la Mediterrània i la cooperació interregional i transfronterera, aquesta àrea no pot restar segregada o al marge de l'estructura unitària d'Exteriors.
El tercer àmbit, la cooperació al desenvolupament, ha de treballar per desplegar el pla director i centrar-se en la qualitat i eficàcia de l'ajut, aprofitant al màxim les relacions bilaterals que despleguin altres unitats del govern en àmbits com la immigració, les adopcions i també de l'empresa.
Finalment, cal la creació d'una unitat nova de Diplomàcia Publica. Les relacions internacionals no són exclusives dels estats i, per tant, tampoc ho és l'ús de la diplomàcia. La diplomàcia tradicional, aquella que dialoga de govern a govern, continua sent imprescindible, però ha de complementar-se amb una de nova: l'smart diplomacy. Es tracta de la capacitat que té un govern per influir sobre la societat civil i en l'opinió pública de països estrangers, sovint tan poderoses que podrien ser tractades com unes potències més. Aquesta unitat tindria la responsabilitat de projectar la imatge, els valors i la reputació de Catalunya al món i desenvoluparia una estratègia de treball que inclouria la formació d'experts en relacions internacionals, negociació, anàlisi dels risc polític, econòmic i de seguretat. També s'encarregaria dels programes de visites de gent influent d'altres països, de la gestió de les activitats de la comunitat catalana al món i del desenvolupament d'una marca Catalunya que es complementés amb la marca Barcelona.
La globalització ha portat que el països depenguin, en gran mesura, de la seva reputació en quasi tots els àmbits: el turístic, el de les inversions, el de l'esport, la capacitat d'atreure talent, els intercanvis culturals, etc., però també és cabdal el respecte i l'interès que demostra la premsa internacional. Només tenint en compte tots aquests factors podrem relacionar-nos de forma pacifica i productiva amb el món que ens envolta.
Ja ha arribat l'hora que Catalunya es doti d'una estructura capaç de defensar els nostres interessos, d'exportar Catalunya arreu i donar suport als ciutadans que volen ser presents en aquest únic mercat que és tot el món. Ningú no ens reconeixerà mai si abans no ens ha conegut i bé. Depèn de nosaltres.
